Si poc clara és la qüestió de la propietat de la Fontana d'Or, encara ho és menys la qüestió del seu ús. Potser excessivament gran per ser palau senyorial, els historiadors moderns li han volgut atribuir funcions més aviat de caire públic en els primers segles de la seva existència. Un dels usos obvis hauria estat el de Casa de la Ciutat, que hem de descartar atès que el poder local no es comença a constituir de manera formal fins a la darreria del segle XIV o la primeria del XV. Una altra de les hipòtesis seria la de palau reial, també descartada perquè s'ha provat que els comtes i reis que visitaven la Girona medieval s'hostatjaven al Palau Episcopal. Bandejades aquestes i altres hipòtesis `menors´, el que sembla més plausible és que la Fontana d'Or fou construïda per la família Sitjar i que en fou el casal durant tres segles pel cap baix.



En tot cas, es considera que l'època medieval de la Fontana es clou amb una significativa ampliació que tingué lloc al segle XIV i en la qual es construí la part gòtica de l'edifici, és a dir, la que dóna al carrer de les Ferreries Velles. D'aquesta ampliació en destaca, sens dubte, la magnífica llotja gòtica que dóna al pati central.

Probablement, el nom actual de l'edifici li fou donat en aquesta època pels propietaris, que el copiaren, pel que sembla, d'un hostal de categoria de Madrid. En tot cas, el nom de `Fontana d'Or´ es consolida en aquest moment, com es demostra l'any 1787 amb l'estada del comte d'Aranda ( ambaixador durant molts anys a França ), i sobretot després de les guerres napoleòniques.
És aquest un temps de puixança per a la Fontana d'Or: hom ha especulat fins i tot amb una estada de Napoleó a l'edifici, tot i que finalment s'ha confirmat que aquesta suposada estada no arribà a materialitzar-se mai. També a la primeria del segle XIX tenim noticia d'una important restauració de l'edifici : el seu propietari d'aleshores, Narcís Pou, inverteix una forta suma per tal de reparar les destrosses sofertes durant la Guerra del Francès.

Al llarg del segle XIX, la forta competència d'altres fondes fa que la Fontana vagi decaient a poc a poc fins que, l'any 1882, és comprada per Josep Prim. Després d'una nova remodelació, l'edifici es transforma en seu de diverses institucions ciutadanes: residència dels Jesuïtes, seu de la Schola Orpheonica Gironina, de la Societat Econòmica d'Amics del país, de l'Ateneu de Girona, etc.

De la façana de la Fontana d'Or cal destacar- ne, com a element principal, les voltes gòtiques que donen al carrer Ciutadans i que potser en un altre temps configuraven també la façana corresponent al carrer de les Ferreries Velles.
L'edifici actual s'estructura en quatre plantes ( soterrani, planta baixa i dos pisos ) de 518 metres quadrats, amb una superfície útil total de 1440 metres quadrats. La façana de l'edifici fa 19 metres en la seva secció més alta. La planta es comunica amb el pati interior, on cal destacar el pou, copiat d'una altra casa senyorial de Girona, i l'escala d'accés a la primera planta, reproducció de la que hi ha al claustre de la Catedral. La planta soterrani és dedicada actualment a exposicions d'art; també fa aquesta funció la primera planta, que acull diverses sales d'exposicions i una sala de conferències.

La decoració de la Fontana d'Or mostra diversos elements, antics i dels nostres dies. Entre els primers destaquen l'escut gòtic de les voltes d'entrada, en pedra policromada i sostingut per dos àngels, i també un capitell amb dos personatges esculpits- home i dona- en actitud de sostenir una biga i que, suposadament, representen els qui foren propietaris de la casa durant el període romànic. Entre els elements decoratius moderns cal destacar el mural ceràmic obra de l'arquitecte Rafael Masó, que es troba a l'entrada de l'edifici.

Actualment la Fontana d'Or és la seu de la Fundació Caixa Girona, que hi té les seves oficines i un espai social i cultural on sovintegen exposicions i conferències. Des del 1999 té accesos adaptats per a persones minusvàlides. És un lloc que vol ser punt de referència per a tota la cultura que es crea a les comarques gironines, alhora, ser-ne un punt de projecció.