Exposició
Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or
EL CUBISME I TENDENCIES AFINS.
Del 25 de maig al 14 de juliol de 2007.
Comissariat: Mª Luz Cárdenas, directora del Museu de Belles Arts de Caracas i Julián García, director de la Spanish Painters Society.
Entrada lliure.
|
|
|
 |
Pablo Picasso, Georges Braque, Fernand Léger, Juan Gris, Delaunay, Duchamp, Gleizes, Malevich, Metzinger, Lhote, Villon, Valmier, Torres García, Roberto Matta, Wifredo Lam, Tamayo o Diego Rivera entre d’altres, són alguns dels artistes representats a l’exposició El cubisme i tendències afins que s’obrirà al públic el divendres 25 de maig de 2007 a les 19.00h. i es podrà visitar fins a les 21.00h. del 14 de juliol de 2007. La mostra, una selecció de setanta-quatre obres creació de quaranta-cinc artistes, ocupa totes les sales d’exposició del Centre Cultural de Caixa Girona – Fontana d’Or.
El Cubisme i tendències afins ofereix al públic una àmplia visió del que significà el revolucionari moviment artístic del Cubisme i proposa un recorregut dialogant entre la producció dels fundadors de les avantguardes de l'art modern i la dels principals creadors de l'art modern a l'Amèrica Llatina, el contacte del qual amb aquell paisatge de transformacions i ruptures ocasionà l'impacte necessari per a forjar rumbs inèdits en la creació en el nou continent.
El Cubisme és un moviment revolucionari, el seu esperit innovador tingué un ampli ressò en creadors de dins i fora d’Europa. A El Cubisme i tendències afins, es reflecteix abastament la influència que el moviment tingué a l’altre costat de l’Atlàntic, per això al costat de les figures més destacades d’aquest moviment (Picasso, Braque, Gris, ...) s’exposen les propostes dels artistes més reconeguts de l’àmbit iberoamericà, com Barrios, Otero, Roberto Matta, Torres García, Amelia Peláez o Diego Rivera .
La mostra analitza el context social, industrial, tecnològic, científic, filosòfic, literari i artístic que marcà l’esdevenir dels inicis del segle XX i explica l’evolució, la influència i el desenvolupament del moviment cubista representat en obres de Picasso, Braque, Léger i Gris, considerats els pioners del cubisme pur en una edat d’or transcorreguda entre 1907 i 1914. A El cubisme i tendències afins trobem exemples també del Suprematisme de Malevich, del Cubisme Sintètic de Juan Gris, de l’Espacialisme de Lucio Fontana, de l’Orfisme de Sònia Delaunay; del Constructivisme de Torres García, del Futurisme de Boccioni i de la ruptura final de Marcel Duchamp.
Totes les obres exposades - seixanta-set pintures de diferents tècniques, cinc escultures en bronze, una composició de diversos materials de Duchamp i una màscara africana - formen part de la Col•lecció Fundació Museus Nacionals de Veneçuela, vint-i-cinc d’elles varen ser donació de Pedro Vallenilla Echevarría, qui fou important empresari i banquer veneçolà.
Les obres han estat seleccionades per Mª Luz Cárdenas, directora del Museu de Belles Arts de Caracas, i Julián García, comissari de l’exposició i director de la Spanish Painters Society i provenen de dos museus veneçolans: el Museu de Belles Arts i també del Museu d’Art Contemporani.
L’exposició s’ha dividit en diferents àrees temàtiques: Cossos i Figures; Natura i Paisatge; Objectes i Natures mortes; Els trànsits de l’art abstracte i un darrer apartat dedicat íntegrament a Marcel Duchamp.
|
El recorregut per El Cubisme i tendències afins comença a la primera planta del Centre Cultural de Caixa Girona - Fontana d’Or amb l’àmbit dedicat a Cossos i Figures. A la planta baixa hi ha representats els apartats Objectes i Natures mortes i Natura i Paisatge. L’exposició finalitza al soterrani, que està ocupat per les obres que marquen els Trànsits de l’art abstracte i tancant l’exposició l’espai dedicat a Marcel Duchamp.
|
Obres de Picasso, André Lhote, Fernand Léger, Jean Metzinger, Marie Laurencin, Wilfredo Lam, Rufino Tamayo o Oswaldo Guayasamín, mostren figures humanes en les que es pot veure la descomposició de la forma fins arribar en alguns casos quasi a l’abstracció. En aquest àmbit es mostra també el paral·lelisme entre les obres dels artistes europeus i els llatinoamericans, en els que es veu l’empremta dels nous postulats del cubisme però sense perdre la càrrega temàtica, la força expressiva, els vincles amb les arrels afroindígenes o els colors propis de les seves cultures d’origen.
|
En aquest àmbit s’han agrupat les obres que tenen el paisatge com a temàtica de fons.
El cubisme introdueix noves formes de representació que fins aleshores no s’havien plantejat. Per a representar el paisatge trenca la unitat del pla i el torna a reconstruir a partir de múltiples fragments o bé descomposa els volums en fragments més petits interrompent el traç lineal continu.
Aquesta nova concepció del paisatge queda palesa en les obres de Delaunay, Villon i Lothe que es poden veure en aquest apartat.
|
|
|
Onze peces conformen aquest apartat d’objectes i natures mortes en el que obres de Braque, Metzinger, Juan Gris, Picasso, Otero, Laurens o Roger de la Fresnaye ens ensenyen com la representació clàssica de l’objecte, la representació de les formes i els volums, passen a convertir-se en cilindres, cons, esferes, cubs i línies geomètriques exactes.
Segons Picasso “Un dels aspectes definitius del Cubisme és que nosaltres no només tractem de desplaçar la realitat, sinó que la realitat no estava ja en l’objecte. La realitat estava en la pintura”.
La definició tradicional de creació també es va veure transformada per la introducció de tècniques i materials aliens als utilitzats habitualment fins aquell moment: cartró corrugat, paper tapís, retalls de tela, marbre, pàgines de diari, sorra, tipografia impresa, filferro teixit, documents personals i objectes quotidians. Amb això es pretén tornar a la puresa dels recursos plàstics, eliminar allò superficial per a expressar l’essència dels objectes.
|
El pas a l’abstracció suposa una de les revolucions més radicals dins la Història de l’Art. Picasso i Braque posaren els seus fonaments, definint les seves creacions no com un acte d’imitació de les formes segons allò que percep la vista, sinó com un fet pictòric que centra la seva atenció en les línies, formes, plans i colors.
En aquest apartat s’exposen alguns dels exemples més representatius dels moviments sorgits durant la primera meitat del segle XX que marquen aquest trànsit de l’art abstracte, com el Suprematisme rus, representat per Malevich; l’Espacialisme, amb Lucio Fontana com un dels seus màxims exponents; el Constructivisme, representat per Torres García o el Surrealisme amb Mario Carreño.
|
|
|
La importància de la figura de Marcel Duchamp en la constitució de les avantguardes artístiques del segle XX ha determinat en aquesta mostra la creació d’un àmbit dedicat exclusivament a la seva figura.
Duchamp va fonamentar la seva obra sobre les bases del joc intel·lectual, el concepte i l’associació d’idees deixant de banda la concreció d’un llenguatge plàstic formal que, segons ell, era la base de l’”art retinià” lligat a les convencions estilístiques. Això es posa de manifest en els seus ready-mades, objectes utilitaris fabricats industrialment, seleccionats per l’artista per a elevar-los a la categoria d’obres d’art, pel sol fet d’haver estat escollits, signats i exhibits en un museu o una galeria.
El resum dels aspectes més significatius del pensament i la producció estètica de Marcel Duchamp es pot trobar a Maleta, obra editada entre 1955 i 1968, i que constitueix una recopilació en miniatura del treball de l’artista. Aquesta creació està formada per vuitanta-un facsímils de les seves obres reduïdes a petit format, contingudes en una caixa-maleta per a ser transportades i exhibides a la manera d’un “museu portàtil”.
|
Umberto Boccioni, André Lhote, Pablo Picasso, Cundo Bermúdez, Wilfredo Lam, Amelia Peláez, René Portocarrero, Kurt Schwitters, Marcel Duchamp, Albert Gleizes, Marie Laurencin, Henri Laurens, Fernand Léger, Kasimir Malevich, Alejandro Otero, Georges Valmier, Jacques Villon, Georges Braque, Juan Gris, Emilio Pettoruti, Jean Metzinger, Mario Carreño, Emiliano di Cavalcanti, Oswaldo Guayasamín, Armando Barrios, Carlos Mérida, Roberto Matta, Cándido Portinari, Mariano Rodríguez, Rufino Tamayo, Joaquin Torres García, Oswaldo Vigas, Diego Rivera, Sonia Delaunay, Henry Hayden, Roger de La Fresnaye, Auguste Herbin, Amedée Ozenfant, Ossip Zadkine, Agustín Cárdenas, Julio González, Lidy Prati, Lucio Fontana, Marcel Gromaire i Manuel Rendón.
|
Complementa l’exposició el catàleg El Cubisme i tendències afins, editat per la Fundació Caixa Girona, on es recull un text de presentació d’Arcadi Calzada i Salavedra, president de la Fundació Caixa Girona; una breu presentació de María Luz Cárdenas, presidenta del Museu de Belles Arts de Caracas i un extens text explicatiu sobre el moviment del Cubisme, obra de Maria Isabel Huizi, investigadora especialitzada en art contemporani. En el catàleg, editat en català amb texts traduïts al castellà, es reprodueixen totes les peces que es poden veure a l’exposició.
|
|
Per al públic en general:
• Visites comentades.
totsl el dijous no festius a les 20.00h.
Activitat gratuïta.
Entrada lliure.
• Visites comentades concertades.
De dilluns a divendres.
Inscripció prèvia.
18 euros grup.
|
|
Veure activitat
|
|
ACTIVITATS PER A CASALS
Activitat destinada a nens i nenes de 6 a 12 anys.
Primera quinzena de juliol. De dilluns a divendres de 9.00 a 17.00 h.
Inscripció prèvia.
Entrada gratuïta.
|
|
Veure activitat
|
|
|
Enviar a un amic 
Caixa Girona 
www.caixagirona.es