“L’amor que es professen el mar, la sorra, les roques i els pins, que s’acaronen constantment, no ha decaigut amb el pas del temps i es reflexa en el continuat anar i venir d’aquest mar tan cristal·lí.
Mai abans havien coincidit en uns pocs quilòmetres quadrats de costa uns paisatges tan bonics com els de la Costa Brava. Com si es tractés d’una dama misteriosa, de personalitat inquietant, ens sedueix a través dels seus canvis. Ens descobreix platges obertes; petites cales d’aigua cristal·lina plenes d’encant; altres, en canvi, tan tancades que es fan inaccessibles per terra però els pins hi abracen les seves arrels a les roques amb força. La bella dama ens encanta amb els seus precipicis acompanyats del blau del cel i de l’aigua. No deixa indiferent.”
Julian Guisado