Exposició
Centre Cultural de Caixa Girona Fontana d'Or
CHILLIDA Reflexió-Matèria
CHILLIDA Reflexió-Matèria
Del 20 de febrer al 25 d'abril de 2010
|
|
Una selecció de noranta obres de l’artista basc Eduardo Chillida (1924-2002), de diferents disciplines artístiques, i procedents del museu Chillida-Leku, formen l’exposició “Chillida. Reflexió – Matèria”, que es pot visitar des del 20 de febrer fins al 25 d'abril a la Fontana d’Or- Centre Cultural de Caixa Girona.
Aquesta exposició significa el retorn de l’obra de Chillida a Girona, després de la mostra que es veié a la Fontana d’Or l’any 1998, sota el nom de Chillida: el paper i la terra.
Les obres han estat seleccionades per Ignacio Chillida, fill de l’artista, i Julio Niebla tenint en compte els diferents materials emprats per l’artista. L’exposició, tot i estar dividida en diferents àmbits, es presenta com un conjunt homogeni en el que el ferro, l’alabastre, el paper, i la terra son protagonistes per igual.
|
El conjunt d’obres de la mostra comprèn l’activitat de l’artista donostiarra des de 1957 fins al 2000, a escassos dos anys de la seva mort. D’aquesta manera, es traça un ampli arc temporal amb una línea que recorre gran part de la trajectòria artística d’Eduardo Chillida.
|
Les obres que formen l’exposició són fetes a partir de materials diversos. En escultura trobem obres realitzades amb ferro, acer, alabastre i sorra. En el treball amb paper hi ha dibuixos, collages i les anomenades gravitacions (relleus fets amb papers penjats de fils).
Chillida dóna molta importància a la matèria. L’escolta, hi interactua i la respecta. Tracta a cada material segons la seva personalitat, tenint en compte les seves qualitats, possibilitats i limitacions, arribant a establir vincles afectius amb els materials.
Una constant en el treball de Chillida es la visió espacial i arquitectònica de les seves obres. Considera l’espai com una matèria més, que canvia amb la resta de matèries. Creant espai crea matèria, i amb la matèria crea espais. Per tant, per a Chillida, la matèria esdevé objectiu i mitjà en la seva obra.
|
L’altre constant és com Chillida indaga en l’espai amb els seus treballs, realitzant una reflexió al voltant dels límits, la llum i l’arquitectura. Tots aquests elements condueixen a veure Chillida com quelcom més que un escultor, i a observar-lo com un dels creadors mes rellevants del segle XX, i alhora, un gran pensador del nostre temps, que s’interroga infinitament sobre la naturalesa de l’espai, el buit i la matèria.
|
Des de 1951, meravellat per l’escena de treball d’una forja, Chillida realitza la seva primera escultura en ferro, i des de llavors el treball d’aquest material mai més l’abandona. El ferro li transmet a Chillida una llum negre, la llum del Cantàbric, pròpia del poble basc, en contraposició amb la llum blanca del mar Mediterrani. A través de metalls mats i d’acabats imperfectes, amb el treball en ferro, dota al so de cos i matèria. A través del metall modula l’espai, sent evident en el Proyecto Peine del Viento II (1968), precedent de l’obra monumental que és Peine del Viento XVI, que trobem davant del mar a la seva ciutat natal. En Chillida, parlar d’espai es parlar de límit, que per l’escultor era “l’autèntic protagonista de l’espai”.
|
Segons Chillida, la principal motivació per treballar amb alabastre es abordar la llum i l’arquitectura. La construcció d’espais transitables té molt a veure amb les peces exposades, que estan concebudes com instal·lacions arquitectòniques.
Marcat per un viatge a Grècia, en l’elecció de l’alabastre hi tenen molt a veure les possibilitats d’assolir llums de tons foscos i apagats, en comunió amb la llum del Cantàbric que tant marca el caràcter basc. Per transmetre aquesta lluminositat del material Eduardo Chillida introdueix l’espai cap endins, posant de manifest les possibilitats lumíniques de l’alabastre.
|
En el treball amb paper, Chillida aborda el seu tema predilecte: l’espacialitat. Tant en els dibuixos, com en els collages o en les obres anomenades gravitacions.
En els seus dibuixos les línies negres es desplacen pel paper i hi deixen latent la tensió espacial, mentre que en els collages són les vores dels papers retallats i les seves textures qui generen tal tensió.
Les gravitacions són el moment àlgid de la relació de Chillida amb el paper. Es tracta de papers artesanals, sempre elaborats a mà, retallats, suspesos i col·locats a la paret, penjant de fils. El poc pes del material fa que els papers s’obrin subtilment i deixin circular l’aire lliurement pel seu interior. Omet la cola present als collages i introdueix l’espai en el seu lloc. Estem davant de relleus escultòrics que volen volar i es rebel·len contra el pes.
|
En aquest àmbit podem diferenciar entre les Lurrak i els Óxidos.
Amb les primeres fem un viatge als orígens, a la mare terra, a allò primitiu i essencial, amb la seva combinació de terra cuita matxucada i terra humida. Es cou en forn de llenya i s’obtenen tons vermellosos o ocres, que es diferencien del color blanc dels Óxidos, cuits en forn elèctric.
La manera de treballar la Lurrak és més pròxima a la del flequer que a la del terrissaire. Hi crea solcs, i hi introdueix espais, endinsant-se dins el material.
En els Óxidos, delimita la matèria pintant sobre la superfície amb òxid de coure, que esdevé negre després de la cocció. S’estableix novament un diàleg entre la matèria i l’espai a través del contrast entre el blanc i el negre.
|
|
Dissabte a les 19.00 h.
Entrada lliure.
Activitat gratuïta.
|
|
Veure activitat
|
|
|
Enviar a un amic 
Caixa Girona 
www.caixagirona.es